Sublim matèria evanescent

Davant les obres d’Emili Ametller (Barcelona, 1961), la primera idea que sorgeix és que es tracta d’un bon escenògraf. Sap crear ambients i estableix personatges que ens situen dins d’uns arguments que venen de la literatura clàssica. Ens imaginem la llacuna Estígia, el pas de la Santa Companya, la presència d’Otel.lo i l’esperit de Velázquez, sense oblidar els moviments gairebé de ballet que realitza la comparseria en els muntatges teatrals de certes obres de Lope de Vega i Calderón o, més modernament, Valle Inclán.

L’exposició es titula Aparicions, i Emili Ametller aconsegueix els efectes de matèria evanescent que s’atribueixen als apareguts i també als fantasmes. Pot ser s’entreveuin meigues, però per sobre de tot hi han unes irrealitats culturals evidents en front l’esperit. Aquest esperit és el que queda, mentre que les aparences passen.

Mereix elogis la capacitat expressiva d’Emili Ametller, ja que disposa d’un efectiu llenguatge plàstic.

J.M.C. Crític d’art del Periódico. 22 de juny del 2003