Emili Ametller

Partint del fet lapidari que un objecte plàstic basa les característiques fonamentals del seu desemvolupament en l’espai, podriem dir que en la pintura que ens proposa Emili Ametller, el contingut passa a ser el protagonista de la seva forma, i aquesta desapareix per convertir-se en el contingut del seu context, de manera que la paret mateixa on es troba el quadre, es configura com a paspartú.

Aquest aspecte binari no fa més que eixemplar un marc que esdevé virtual, en el qual la pintura i l’espectador queden atrapats per integrar-se en la mateixa obra.

Raimon Cugulera, crític d’art